diumenge, 8 de desembre del 2013

La prova d'estanquïtat com a mètode de diagnosi d'humitats per filtració en coberta plana

Les humitats són el tipus de reclamació més important del sector de l'edificació arribant a ser un 70% del total de les reclamacions, segons les companyies asseguradores de responsabilitat civil d'arquitectes i enginyers d'edificació. Entre els tipus d'humitats, les més freqüents i les que suposen una quantia econòmica més important, són les humitats per filtració, arribant a representar més d'un 20% del total de les reclamacions, les quals apareixen habitualment en plantes soterrani, façanes i cobertes. 
Dels danys en cobertes, el 68,66% de les reclamacions tenen el seu origen en les cobertes planes. ( Veure Anàlisi MUSAAT ) .
Les cobertes planes, poden ser elements constructius amb una superfície important, tenint en molts casos una problemàtica concentrada, puntual i localitzada. Per tot això és necessari disposar d'un mètode de diagnosi que ens ajudi a localitzar l'origen de la filtració.
En aquest article ens centrarem en descriure la utilització de la prova d'estanquitat com a mètode de diagnosi d'humitats per filtració de les cobertes planes.

La prova d'estanquitat

Les humitats per filtració en una coberta plana són fruit d'algun problema en la seva impermeabilització, i aquesta està sempre oculta en algunes de les capes que formen la coberta. Per poder inspeccionar la impermeabilització i realitzar una diagnosi sobre la seva etiologia no disposem de mètodes no destructius, i per tant s'ha de desmuntar les diferents capes que cobreixen la impermeabilització. Quan aquestes humitats per filtració són generalitzades és justificable d'aixecar totes les capes de la coberta, però quan aquestes són puntuals i localitzades s'ha de disposar d'un mètode per determinar de forma objectiva la localització de la part de la coberta on caldrà realitzar cales d'inspecció. Aquest factor és encara més important quan l'objectiu de la diagnosi és una intervenció pericial en la que s'ha de determinar de forma clara l'origen de la humitat, sense beneficiar ni perjudicar a cap de les dues parts.
En aquests casos la prova d'estanquitat es converteix en el mètode necessari per realitzar un treball rigorós com a perit en diagnosi de patologia en l'edificació.
La prova d'estanquitat és un mètode que s'utilitza en el control de qualitat de l'execució de cobertes planes d'edificis de nova construcció, però també pot utilitzar-se en la diagnosi d'humitats de filtracions de cobertes planes existents. La diferencia és que la prova d'estanquitat en les cobertes de nova construcció es realitza directament damunt  de la impermeabilització i en el cas de les cobertes existents es realitza damunt de la coberta acabada. 
Imatge nº1.- Prova d'estanquitat de la impermeabilització d'una coberta de nova construcció 


Procés per realitzar la prova d'estanquitat en la diagnosi de cobertes planes existents

Com treball previ a la prova d'estanquitat, cal detectar els focus d'humitat en la planta inferior, instrumentar el mesurament del grau d'humitat amb humidímetres per poder contrastar la variació del grau d'humitat durant el prova que es vol realitzar i registrar les dades obtingudes. 

                           Imatge nº2.- Mesurament del grau d'humitat amb un higròmetre 

El procés per a realitzar una prova estanquitat en la diagnosi d'un coberta plana existent consta de dos parts ben diferenciades i que són les següents:
  1. Dollejat d’aigua
  2. Prova de inundació de la coberta

El dollejat d'aigua

Aquesta prova es basa en dollejar aigua directament sobre els punts més sospitosos de la coberta. Aquesta prova és senzilla i aporta informació a l'instant de la possible entrada d’aigua directa per filtració a través de la coberta.



Imatge nº3 i nº4.- Prova de dollejat d'aigua.

Els elements que habitualment s'han de comprovar son les buneres, els minvells i el paviment de la coberta en les zones on es sospita que hi poden haver els problemes de filtracions.

El dollejat d'aigua s'ha de realitzar amb una raig d'aigua situat aproximadament a un metre de la superfície a comprovar, ja que en cas contrari es provocaria l'erosió del material de rejuntat.

En el cas que es detecti algun focus d’entrada d’aigua directa s'ha d'aturar la prova, i realitzar les cales de comprovació corresponents per analitzar la causa que origina l'entrada directa d'aigua.

 Imatge nº5.- Cala de comprovació.


En cas contrari s'ha de realitzar una prova de inundació de la coberta.

La prova de inundació

La prova de inundació es basa en tapar provisionalment les buneres de la coberta i inundar durant un període mínim de 24 hores la superfície de la coberta.
Per tapar la bunera o buneres, s'ha de fer ús d'un sistema que eviti l'evacuació d'aigua per inundar la superfície de la coberta i tanmateix disposi d'un sobreixidor que permeti evacuar l'aigua sobrant. Un dels sistemes que s'utilitzen més habitualment es bassen en col·locar un tub en  l'interior de la bunera d’inferior tamany al seu diàmetre, fixant-lo amb morter perquè la prova es pugui portar a terme amb seguretat en 24 hores. La part alta d’aquest tub ha de quedar per sota de la impermeabilització perimetral del minvell i dels portals d'accés a la coberta, de tal manera que es facilita que en el cas de pluges, l’aigua sobrant del nivell estipulat s'evacuï per la mateixa bunera.




                       Imatge nº6, nº7, nº8, nº9 i nº10.- Muntatge del sobreeixidor en la bunera.

L'abast d'aquesta prova pot ser de tota la superfície coberta o només d'una part.

Prova de inundació parcial.

Aquesta prova es basa en inundar la coberta per etapes. Pot fer-se seccionant la coberta en petites parts o anar omplint la coberta de forma progressiva. 
En aquest últim cas es fa de la següent manera:
·      1a. etapa: s’ompla els primers dos metres de coberta més pròxims a la bunera.
 2a etapa: transcorreguts 24 hores, s’ompla la coberta un metre més.
·      3a etapa: transcorregut 48 hores, s’ompla un metre més i així progressivament fins a detectar els punts sospitosos.



                                         Imatge nº11 i nº12.- Prova de inundació parcial.

En el cas que es detecti la filtració d'aigua en alguna d'aquestes etapes, serà necessari realitzar una cala en la zona afectada per analitzar la causa, origen i abast de la lesió.  

Prova de inundació total

Aquesta prova es realitza de la mateixa forma que les anteriors però omplint la totalitat de la superfície de la coberta. El més habitual es arribar a cobrir el minvell perimetral fins a una alçada d'1,5cm.



  Imatge nº13 i nº14.- Prova de inundació total.

Buidat de la coberta

El procés de buidat de la coberta és de gran risc per als baixants d'un edifici existent perquè aquests baixants ja tenen uns anys i es desconeix el seu estat de conservació i manteniment. L'excés de càrrega al que es pot sotmetre la instal·lació, sobretot per als colzes i derivacions pot ser molt important, és per això que és imprescindible que el buidat de la coberta es faci de forma prudent. El més habitual és fer uns forats o talls al tub per anar buidant la coberta de forma molt lenta i progressiva.
                                                Imatge nº15.- Buidat de la coberta.

Realització de cales

Amb la realització de la prova d'estanquitat s'haurà detectat els punts sospitosos de la coberta on caldrà realitzar les cales d'inspecció per esbrinar la causa que origina la filtració d'aigua.




Imatge nº16, nº17, nº18 i nº19.- Cales de comporvació.

Un cop analitzada l'etiologia ja es podrà emetre el dictamen i la proposta d'intervenció.