Aquesta intervenció es
pot basar en diferents sectors regulats pel dret administratiu, entre els quals
destaquen les qüestions relacionades amb l'urbanisme, encara que també són
importants les qüestions relacionades amb danys reclamats per la
responsabilitat patrimonial de l'administració, protecció del medi ambient,
contractes de obres públiques, etc ....
Aspectes urbanístics
Expropiacions
L'administració pot
adquirir una propietat particular per la cessió gratuïta del propietari o per
l'expropiació.
L'expropiació és una
institució de Dret Públic, que consisteix en la transferència coactiva de la
propietat privada d'un particular a alguna de les administracions de l'Estat,
mitjançant el pagament d'una indemnització econòmica.
L'expropiació té dues característiques
bàsiques. La primera és que l'expropiació és una transferència de caràcter
coactiu, el que fa d'ella una institució característica del Dret Públic que no
pot ser assimilada a la compra venda prevista en el dret privat. La segona
característica bàsica és que l'expropiat té dret a rebre a canvi una
indemnització equivalent al valor econòmic de l'objecte expropiat, el que la
diferència de la confiscació. Aquesta indemnització econòmica s'anomena preu
just o justipreu.
El justipreu s'ha
d'ajustar a la Llei d'Expropiació Forçosa, de 16 de desembre de 1954. Aquesta
Llei estableix que en cada expedient d'expropiació, l'administració ha de
requerir als propietaris perquè en el termini de 20 dies, a comptar de l'endemà
de la notificació, presentin un full d'apreuament, en el què es concreti el
valor en que s’estima l'immoble que s'expropia, podent adduir les al·legacions estimin pertinents. Aquesta valoració ha de ser forçosament motivada
i pot estar avalada per la signatura d'un perit. Els honoraris del perit s'han
d'acomodar a les tarifes que aprovi l'administració, i aquestes despeses sempre
aniran a càrrec dels propietaris. Aquests perits, han de tenir títol
professional expedit per l'Estat, d'acord amb l'especialitat de la matèria
sobre la qual hagin de dictaminar, els quals han d’haver exercit la seva
professió per espai d'un any abans de la data en què siguin requerits pel
particular, per a la confecció del full d'apreuament. Si el nomenament no
reuneix aquestes condicions, l'administració l'admetrà com si estigués signat
exclusivament pel propietari.
Quan hi ha divergències
en el procés expropiatori entre el particular expropiat i l'administració
expropiant s'acaba iniciant un procés contenciós administratiu, en la que és
habitual la intervenció de perits per aclarir dos tipus de qüestions:
- La procedència de l'expropiació (errors en plans, mesuraments, replantejaments, límits, etc .....)
- La determinació del justipreu de la finca expropiada (valoració del terreny, edificacions, classificació i ús del sòl, grau de compliment dels deures urbanístics pel propietari, etc ....)
Aquest tipus
d'intervenció pericial requereixi un cert grau d'especialització, sent molt
important una sòlida formació en l'àmbit urbanístic.
En algun cas en què ha
intervingut l'autor d'aquest article, s'ha plantejat un procediment contenciós
administratiu, perquè l'administració s’ha apropiat d'una propietat particular
sense l'inici d'un procés d'expropiació.
Llicències
La concessió i/o
denegació de llicències és un tràmit administratiu que pot estar subjecte a
irregularitats. Quan aquestes són de tipus administratiu podent plantejar-se 3
tipus de recursos, la resolució de les quals pot acabar corresponent a la
jurisdicció contenciós administratiu.
- Quan el promotor d'una obra recorre la denegació de la llicència que havia sol·licitat, per considerar que la denegació no s'ajusta a la normativa urbanística vigent.
- Quan un particular (generalment veí, grup ecologista, oposició municipal, etc ....) recorre contra la llicència concedida al promotor d'una obra, sol·licitant la seva anul·lació per considerar il·legal.
- Quan l'administració o un particular, denuncia les obres efectuades sense llicència i les altres la execució no ha respectat el contingut de la llicència que l'empara.
En tots aquests casos és
necessària la intervenció de perits per emetre dictàmens sobre l'aplicació del
contingut tècnic de les normes i plans d'urbanisme. Es habitual la realització
de mesuraments de parcel·les, analitzar les característiques de les obres,
volums, superfícies edificades, alineacions, rasants, condicions particulars de
la llicència, etc ...
Com en tota intervenció
pericial és molt important la rigurositat del perit, però en aquest àmbit s'ha
de ser encara més cautelós, ja que en segons quins casos aquest procediment pot
tenir derivades penals, com lamentablement podem diàriament a les notícies
actuals del nostre país.
Planificació urbanística
L'aprovació dels
diferents instruments de planificació urbana, poden ser objecte d’al·legacions
i recursos, que en cas de no ser tinguts en compte, poden convertir-se en
recursos contenciosos administratiu.
Generalment aquests
procediments són promoguts pels particulars afectats o per altres agents
implicats directament o indirectament essent habituals els presentats per
l'oposició municipal, grups ecologistes, sindicats, grups de veïns, etc ...
Els recursos més habituals són:
- Infraccions del procediment.
- Incompliment dels terminis.
- Incompatibilitat del pla amb un altre de rang superior.
- Contingut del pla contrari a la normativa urbanística vigent.
- Errors quant a ubicació de finques.
- Qüestions relatives a l'assignació d'usos, delimitació de polígons, unitats d'actuació, etc ....
- Idoneïtat del sistema d'actuació.
En aquests casos és
necessària la intervenció pericial per elaborar i interpretar plànols,
realitzar mesuraments, delimitar límits, calcular aprofitaments, cessions
gratuïtes de terrenys, etc ....
Expedients de ruïna
Es pot iniciar un
expedient de ruïna o de demolició, quan un edifici presenta danys en els seus
fonaments i/o estructures que afecten greument la seva estabilitat, el seu cost
de reparació supera el 50% del seu valor actual, esta fora d'ordenació perquè
contravé les normes i plans urbanístics vigents.
Quan hi ha discrepàncies
entre l'afectat i l'administració que ha iniciat l'expedient es pot plantejar
recursos, què cal que siguin acompanyats de dictàmens pericials per aclarir els
aspectes tècnics.
Quan el particular
considera que els seus arguments no han estat atesos pot recórrer a un
procediment contenciós administratiu. Els motius més habituals són l'existència
de motius d'interès històric artístic que desaconsellen la seva demolició o la
incorrecta determinació del valor econòmic de l'edifici a demolir.
En algun cas el
procediment contenciós administratiu es planteja perquè l'administració ha
demolit l'edifici sense seguir el procediment administratiu de l'expedient de
ruïna.
Danys per
responsabilitat patrimonial de l'administració
L'administració té una
responsabilitat quan hi ha danys causats per accions imputables a la pròpia
administració.
Lamentablement això és
font de moltes reclamacions per l'existència de danys provocats per les obres
que promou l'administració sobre el territori ja que l'administració és el
principal promotor d'obres: carreteres, túnels, ponts, línies de ferrocarril, obres
hidràuliques, drenatges, preses , aeroports, edificacions (hospitals, escoles,
etc ....), etc ...
Quan aquestes obres són
la causa directa de danys a tercers, els particulars tenen dret a ser
indemnitzats. Perquè hi hagi una indemnització es requereix que hi hagi un nexe
causal entre l'activitat de l'Administració i el dany antijurídic. Cal per tant
que l'Administració sigui la causant del dany. L'Administració també és
l'encarregada de respondre pels danys causats pels agents públics que en formen
part, sigui quina sigui la naturalesa de la relació jurídica que uneix a
aquests últims amb l’administració.
La característica
principal d'aquesta responsabilitat és el període de garantia de
l'administració que només és d'un any.
En aquests enllaços es
pot veure notícies i articles sobre algun cas en què ha participat l'autor
d'aquest article.
- Notícia sobre els danys a les edificacions del municipi de Guàrdia de Noguera per les esllavissades de terres en una vesant.
- Article publicat al Butlletí BIC, número 105 del Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Lleida sobre la rehabilitació d'uns habitatges al municipi de Bressui, promogudes pel ministeris de Foment.
Contractes administratius
Quan hi ha discrepàncies
d'interpretació en alguns aspectes d'un contracte administratiu es pot acabar
en un procediment contenciós administratiu. Alguns d'aquests procediments
requereixen la intervenció d'un perit per aclarir aspectes relacionats amb causes
contractuals que generalment versen sobre fets fortuïts, causes de força major,
qualitats dels materials, tècniques emprades, toleràncies, marges de seguretat,
terminis, valoració de danys, etc ...
Protecció del medi
ambient
La protecció del medi ambient
implica la denegació de llicències, requerides a activitats classificades
(molestes, insalubres, nocives i perilloses), o construccions que atempten
contra el paisatge o el patrimoni natural.
La major d'aquests
expedients que s'inicien generalment com denúncia, acaben en processos
contenciosos-administratius, essent necessària la intervenció pericial per
dictaminar sobre els agents contaminants, les emissions de fums, els abocaments
d'aigües, els mesuraments acústics, tèrmics, contra incendis, depuradores, etc
... També és necessària la intervenció pericial, encara més especialitzada, en
la determinació de les conseqüències ecològiques sobre la flora i la fauna, la
protecció del medi ambient, etc ...
Altres aspectes
A més dels esmentats, pot
ser necessària la intervenció pericial en multitud d'aspectes molt concrets com
ara la determinació de paràmetres tècnics, el mesurament de la distància entre
dues farmàcies, estancs o benzineres, valoració en cessió de drets de
superfícies sobre terrenys públics, aspectes relacionats amb la qualificació
d'habitatges de protecció oficial, estat de maquinària, eines o vehicles
adquirits per l'administració, etc ....